AULES DEL FUTUR!

"Enhorabona! T'han nomenat responsable d'innovació del centre on treballes.  La teva missió és impulsar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació entre l'equip docent i/o educador, plantejar les millors solucions, ajudar als companys quan tinguin dubtes sobre l'aplicació i ús de la tecnologia en les activitats d'aprenentatge, etc.

La teva primera funció és definir com s'haurien d'incorporar les TIC al centre. Per fer-ho has de tenir en compte els següents àmbits: els recursos i les infraestructures, l'organització del centre, el desencolupament professional, el desenvolupament curricular i l'inclusió digital."

Partint d'aquest enunciat, el meu grup de treball i jo vam fer la següent proposta:

1. Pel que fa als recursos i la infraestructura, equipariem cada aula amb una PDI, amb la finalitat de dinamitzar les classes. Tot i això, mantidriem la pissarra de guix, ja que vam creure convienient que les noves tecnologies no haruien de subtituir al 100% els mètodes clàssics. Per tal de poder fer encara més dinàmica la classe, cada aula es dotarà d'un projector amb un ordinador pel mestre i uns altaveus. També ens agradaria habilitar tres aules d'informàtica per cada cicle de primària. Cada una d'aquestes aules tindriauns 25 ordinadors i un projector, que anirà connectat a un ordinador per tal que el mestre pugui mostrar als alumnes la realització de l'activitat. Per poder duur això a terme, el centre gaudirà d'una connectivitat a la xarxa mitjançant wifi amb contrasenya. A nivell de programari, utilitzarem un software lliure perquè tothom hi pugui accedir gratuïtament.

2. Centrant-nos en l'organització del centre, vam pensar que seria molt útil que la web del centre disposés d'informació sobre les TIC, així com també, dels serveis que disposa. Ela alumnes podran consultar la feina a fer i els continguts treballat a classe al moodle. D'aquesta manera, cada mestre podrà donar més material de suport a l'alumne per entendre i treballar tot allò explicat a l'aula. Alhora, els alumnes també faran ús de les TAC cada dia, ja que en el currículum de l'escola estarà acordat que, encara que els alumnes treballin amb llibres de text i quadernets, haruan de fer servir la PDI per realitzar activitats o per a que els mestres puguin ensenyar la matèria amb l'ajuda d'aquesta. Pel que fa a la biblioteca, constarà de 10 ordinadors perquè els alumnes puguin treballar-hi, entrar al moodle, fer deures... A més, dcada ordinador disposarà d'una base de dades amb tots els llibres registrats, per tal que els alumnes puguin consultar els llibres disponibles a la biblioteca.

3. Dins del desenvolupament professional, els mestres hauran de realitzar diversos cursos per aprendre a utilitzar els recursos digitals centrant-se molt en la PDI abans de començar el curs escolar. Serà obligatori utilitzar les TAC a cada matèria i motivar als alumnes a través d'elles, així com penjar materials addicionals al moodle. Les TAC serien un recurs imprescindible en el PFC, i tots els mestres que ho necessitesin rebrien assessorament.

4. Pel que fa al desenvolupament curricular, el centre contaria amb un pla TAC en el seu currículum. Aquest pla TAC es trobaria en els documents del centre, al estar incluit al PFC. Es contemplarà la previsió de recursos materials, com ara pissarres de guix si la tecnologia no funciona, i sobretot, els alumnes funcionaran amb llibres de text.

5. En relació amb la inclusió digital, el centre intentarà en tot moment que tots els nens i nenes puguin accedir a les noves tecnologies, per tal que ningú quedi exclòs i es pugui introduir a tothom. S'adaptaran les tecnologies a alumnes amb problemes o discapacitats, i a tots aquells amb necessitats educatives especials. La finalitat màxima serà utilizar les tecnologies per motivar gairebé al 100% als alumnes.

ALFABETITZACIÓ DIGITAL

Tot i que s'estan portan a terme diferents línies d'actuació per tal de fomentar l'alfabetització digital, els ciutadans no acostumen a conèixer exemples d'aquests projectes. D'aquesta manera, seguidament n'explicaré alguns.

- MODEL 1x1: (a les ecoles) cada alumne disposa d'un ordinador portàtil subvencionat per l'Estat per tal de poder realitzar classes a partir d'aquest gran suport. Tot i això, hi ha una gran polèmica sobre si és realment útil o no fer servir aquest tipus de tecnologia, donat que un cop ens parem a pensar seriament, trobem molts pros i molts contres que fan replantejar-se aquest sistema.

- ACTIC: és el certificat que acredita que s'han assolit diferents competències digitals, enteses com la combinació de coneixements, habilitats, i actituds en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació que les persones despleguen ens situacions reals.
Més informació: http://www20.gencat.cat/portal/site/actic

- PUNT TIC: és l'espai virtual genèric de la xarxa que compleix un seguit de finalitats com ara aportar un espai de reflexió dels ciutadans i dels professionals, diposa de ajuts i permisos, garanteix recursos informatius, etc.

Més informació: http://www.puntic.cat

- BENESTIC: és un projecte adreçat als joves que no disposen d'accés a internet, d'aquesta manera vol arribar a l'objectiu de situar a aquests joves en una situció digital conjunta a través del treball en grup amb el suport de les noves tecnologies.

- PLAN AVANZA 2: 

- XARXA ÒMNIA: es fonamenta a partir d'un espai vitual on es pordueixen interaccions entre diferents usuaris.

Tal i com he dit abans, hi han una gran diversitat de projectes per tal de fomentar l'alfabetització digital, i aquests són nómes exemples d'aquesta gran varietat.

COMPETÈNCIES DIGITALS: Eliminem la "bretxa digital"

És ben cert que actualment les noves tecnologies están a l'abast de tothom d'una manera relativament fàcil. D'aquesta manera, cada vegada més s'estan portant a les aules, amb la finalitat de poder realitzar classes molt més dinàmiques, més motivadores i amb més estris per a que el mestre pugui explicar d'una forma més entendora i clara.

Tot hi això, hi ha alumnes i famílies senceres que no poden gaudir d'aquest privilegi. Això és el que està causant l'anomenada "bretxa digital", que crea una distància molt gran entre aquells que diposen de noves tecnologies i dels que no. Degut a això es crea una gran desigualtat a la societat, fent que inconcientment, aquells que no poden accedir a cap tipus de nova tecnologia quedin exclosos de la societat.

Per aquest motiu, s'están elaborant diferents projectes i línies d'actuació amb la finalitat d'augmentar l'alfabetització digital:

- PROJECTES SOCIALS: que fomenten la participació ciutadana i la democràcia en la Xarxa, que facilita l'accesibilitat a la xarxa (com ara el wifi), que afavoreix la difusió de softwares lliures...

- POLÍTIQUES EDUCATIVES: com ara el "Plan Avanza", a partir del qual es pot demanar un crèdit amb la finalitat de comprar un portàtil i així tenir més possibilitats d'accedir a la xarxa; també la "E-administració", que otorga a cada ciutadà participant del pla una signatura digital que únicament és vàlida electrònicament; o també la "Ciberanimació", que són espais interactius entre diferents grups en l'àmbit no formal.

- ALTRES LÍNIES D'ACTUACIÓ: com l'escola 2.0 i l'educació permanent, la gestió a la diversitat, la comunicació comunitària o barri digital, fomentat l'igualtat d'oportunitats...

INFORMAR O COMUNICAR?

Hi han 9 elements clau per tal de que es compleixi una COMUNICACIÓ:

- el missatge 

- l'emissor

- el receptor

- el canal

- el context 

- el codi

- la bidireccionalitat emissor-receptor 

- el llenguatge comú 

- l'intentar provocar un interès en el tema.

A partir d'aquí faré una comparació entre un telenotícies i un programa del cor, on es pot veure clarament la diferència entre COMUNICAR i INFORMAR.

A un telenotícies, per molt que l'espectador pensi que estan comunicant fets de l'actualitat, manquen elements que demostrin que es tracta d'una comunicació. Aquests són: 

· la bidireccionalitat entre emissor i el receptor, donat que no apareix en cap moment una interacció entre l'espectador i els presentadors i peridistes.

· un llenguatge comú, ja que al ser un telenotícies, molt sovint es fa servir un llenguatge especialitzat en allò que s'està expliant.

· intentar provocar un interès en el tema, ja que al ser una simple transmissió de fets de l'actualitat, no s'espera que tots els espectadors mostrin un interès en allò del que s'està parlan.

Per tant, els telenotícies, INFORMEN.

D'altra banda, en un programa del cor, si que es compleixen tots els elements esmentats abans, i per tant, els programes del cor COMUNIQUEN.

Al vídeo hem volgut plasmar la diferència entre comincar i informar, explicant la mateixa notícia des de els dos punts de vista, és a dir, des de un telenotícies i des de un programa del cor.

TROBADA 2.0

Un dels "defectes" de la telefonia mòbil actual és que ens té bastant enganxats a tots els que estem connectats a la xarxa 24 hores. Això és relfexa a la societat sobretot jove, ja que miris on miris, veus a molta gent parlant pel mòbil a chats o a altres pàgines, majoritàriament 2.0. Aquestes webs 2.0, són aquelles on és el propi usuari qui crea la informació per tal de que tota la resta d'usaris connectats la vegin i comparteixin en xarxa. D'aquesta manera, estem a totes hores rebent informació de tot arreu.

Per tant, ara ens trobem a la era 2.0, que apart de tenir grans beneficis, està fent que les relacions humanes canviïn, ja que podem parlar amb qui sigui, on sigui i quan sigui sempre i quan estiguem connectats a la ret. Això provoca alhora, que hi hagi una "discriminació" cap a tots aquells col·lectius que no disposen de disposiutius aptes per a aquesta connexió.

Al vídeo hem volgut transmetre aquesta gran barrera entre els que sí estan a la ret i els que no. Així doncs, podem veure com un grup d'amigues han quedat per passar l'estona juntes, i una d'elles no té cap mena d'eina per a mantenir-se connectada a la xarxa. D'aquesta manera, les altres tres, es comuniquen a partir del mòbil, mentre que, la quarta, és sent sola.

ELS VIDEOJOCS I L'EDUCACIÓ

Avui en dia, la majoria dels nens i nenes i joves juguen a videjocs, desde el típic Super Mario fins a d'altres més innovadors com el Call of Duty. Però la realitat és que cada vegada es van agegint més infants al grup d'aquells que juguen a jocs violents, on l'bjectiu principal es assassinar a quanta més gent millor, i que la majoria de vegades són de caire masclista. Pot ser que no ens adonem de la realitat, però s'ha de tenir cura de quins són els videjocs amb els quals juguen els nens i nenes i joves que ens envolten, donat que a vegades, poden tenir conceqüències negatives.

Com passa gairebé a tot arreu, hi han diverses teories sobre si és bo o no jugar a videojocs, si són educatius o no, o d'altres arguments als quals no vull entrar. El que si és cert és que la gran majoria d'ells provoquen una gran addicció que pot arribar a crear distàncies socials amb aquells que t'envolten.

Al vídeo s'hi representa una escena molt visa avui en dia, on un grup d'amigues van a buscar a una altra per anar a fer els deues, i aquesta última es mostra hòstil i distant, i inclús agressiva, amb uns arguments molt poc coherents: "deixeu-me en pau, pesades, que estic jugant."

LES HABILITATS COMUNICATIVES DE LES TELEFONIES MÒBILS

És cert que avui en dia fem servir cada vegada més els telèfons mòbils, donat que a mesura que avança la tecnología , també van avançant les comoditats que aquests ens ofereixen. Per això, les companyies telefòniques han d'assegurar-se de que els seus anuncis siguin el més atractius possibles per tal de tenir un número elevat de clients que disposin de les últimes tecnològies en telefonia mòbil. Això s'aconsegueix gracies a tres valors o metàfores que transmeten els anuncis televisius:

- Metàfora de la llibertat: volen donar a entendre que disposar d'un telèfon mòbil és equivalent a gaudir d'una total llibertat, decidint a qui trucar, amb qui parlar, què fer, etc.

- Metàfora del progrès: qui no estigui actualitzat pel que fa al mòbil, no progressa. És a dir, volen donar a entendre que qui no compra els mòbils d'úlima tendència anunciats per la companyía, no forma part del grup de ciutadans que estan a la última moda.

- Metàfora de la igualtat: si tens mòbil, ets igual a la resta de la societat, i per tant, pertanys al gran grup explicat anteriorment.

Al vídeo hem volgut plasmar d'una manera entenedora com les ocmpanyies telefòniques atrauen als clients mitjançant anuncis innovadors, que volen incitar al consumidor a comprar les últimes novetats per tal de situar-se a la cúspide de la tecnología mòbil. 

PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

És ben cer que avui en dia cada vegada s’està introduint cada cop més la tecnologia a l’aula per tal de que l’educació s’obri a nous sistemes d’educació i de metodologies.  D’aquesta manera, estan actualitzant i modernitzant diferents elements que configuren una aula, com els projectors, els llibres o les pissarres.

Les pissarres digitals interactives són una gran eina que hauria de estar a cada classe, donat que són un suport potent i permet una gran varietat de possibilitats alhora de decidir com explicar o exposar un aspecte.

A efectes pràctics, no són més que les típiques pissarres de guix o de retolador, però a l’hora d’escriure es fa amb un suport en forma de bolígraf que està connectat a l’ordinador per tal de que aquest el detecti.  Així doncs...Per què són tan útils?

Aquestes pissarres digitals tenen el gran avantatge de que estan connectades a la ret. Això permet que en qualsevol moment, es pugui obrir un vincle directe a qualsevol pàgina d’Internet, així com descarregar tot aquell material considerat útil, necessari i pràctic. Al mateix temps, hi ha una gran quantitat de aplicacions i eines educatives i pedagògiques que serveixen per a reforçar l’explicació que és dóna a classe, des de mapes interactius fins a jocs amb so.

Aleshores, si realment són tal útils, com és que gairebé cap escola té un mínim d’una pissarra digital interactiva a la classe? La veritat és que tanta tecnologia suposa una gran despesa econòmica per a les escoles, però existeix el gran inconvenient de que hi ha un percentatge reduït de col·lectius que realment aposten per l’educació, i d’altres que prefereixen seguir amb els mètodes tradicionals de sempre amb la finalitat d’invertir en altres sectors que no siguin la incorporació de tecnologia a les aules. Bé, això ens porta a un debat que es surt del tema que ens ocupa...

En resum, s’ha de tenir en compte que l’alumnat d’avui en dia viu envoltat de noves tecnologies, i que per tant en el procés d’educació formal també hi haurien d’estar presents. D’aquesta manera, hem d’apostar per un ensenyament actualitzat, modern i adequat a les circumstàncies del dia a dia, i un dels primers passos és aquest: assegurar que a cada classe de cada escola hi hagi una pissarra digital interactiva. Apostem per el futur!

Pissarra Digital Interavtiva

Suport per escriure